Vés al contingut

Víctor Manuel Escorial Merino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVíctor Manuel Escorial Merino
Biografia
Naixement27 febrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipAler Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1968–1970 CB Estudiantes
1969–1976 Espanya
1970–1973 Picadero Jockey Club
1973–1976 Club Joventut Badalona
1976–1978 FC Barcelona Bàsquet
1978–1981 Bàsquet Manresa
1981–1983 CB Estudiantes
Participà en
1969Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1969 Modifica el valor a Wikidata

Víctor Manuel Escorial Merino (Madrid, 27 de febrer de 1949) és un exjugador de bàsquet espanyol. El seu lloc natural a la pista era el d'aler. Els seus germans José Manuel i Carlos també van jugar al bàsquet.[1]

S'inicia en el món del bàsquet al Col·legi Chamberí dels germans Maristes, a Madrid, i juga al planter de l'Estudiantes i del Vallehermoso. Juga amb el Vallehermoso a Primera Divisió i després torna a l'Estudiantes, on juga les temporades 1968-1969 i 1969-1970, coincidint amb grans jugadors com José Luis Sagi-Vela, Gonzalo Sagi-Vela, Juan Antonio Martínez Arroyo, Miguel Ángel Estrada, i amb l'entrenador Ignacio Pinedo.

Després començaria la seva etapa en clubs catalans, que el faria jugar 11 temporades en 4 equips, sent el primer d'ells el Picadero Jockey Club, en el qual va jugar 3 anys fins que desapareix l'any 1973. Després jugaria tres anys al Joventut de Badalona, guanyant la Copa de l'any 1976 al Reial Madrid.[2] Un cop acabada la seva estada a Badalona jugaria al FC Barcelona per un espai de 2 anys, sent company de jugadors com Norman Carmichael, i jugadors que començaven com Chicho Sibilio, Ignacio Solozábal o Juan Antonio San Epifanio. El seu últim equip català seria el Bàsquet Manresa, en el qual també s'hi està dos anys fins que torna a l'Estudiantes, club en el qual es retira l'any 1984, amb 34 anys.[3]

Va ser internacional amb la selecció espanyola en 31 ocasions, participant en el Campionat d'Europa de bàsquet de 1969, en que la selecció va acabar en 5a posició.

Referències

[modifica]
  1. Espín, Manuel «Mamá Escorial dió ejemplo». Mundo Deportivo, 18-09-1988 [Consulta: 18 maig 2018].
  2. «Víctor Manuel Escorial Merino». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Espín, Manuel «Nuestros Ases: Víctor Manuel Escorial». Mundo Deportivo, 18-09-1988 [Consulta: 18 maig 2018].